Pintem a l’oli

En aquesta sessió, en el taller recuperem les teles que vam preparar en una de les sessions anteriors per tal de fer una obra amb pintura a l’oli i experimentar amb aquest procediment gras i les diverses tècniques que podem realitzar.

La pintura a l’oli es tracta, en el seu conjunt, de la barreja d’oli (en el nostre cas, aquest aglutinant serà oli de llinosa), els pigments més algun altre additiu (com els vernissos, per exemple); i de la utilització de l’aiguarràs com a diluent. Hem de considerar que la pintura a l’oli, per les seves característiques compositives, té unes propietats diferents que la resta d’aglutinants perquè s’asseca per oxidació, té un procés lent de secat i la pintura experimenta canvis un cop eixuta.

En el taller, la mescla per obtenir la pintura a l’oli ja ens la donen preparada en diferents plats de plàstic (més fàcils a l’hora de rentar) amb els colors bàsics (els primaris + blanc i negre) per alleugerar la feina. 

Nosaltres només hem de prepara dos gots: un, l’omplirem amb aigua –per tal de netejar els pinzells- i hi posarem un col·lador al damunt del got –així la pintura, quan es netegi el pinzell, quedarà en aquest utensili i no es tenyirà tant l’aigua-; en l’altre, d’aiguarràs. 

Agafarem carbonets per tal de fer un petit esbós a la tela. El nostre grup escollim fer un paisatge de Van Gogh d’un camp de blat amb xiprés (també un oli sobre tela, 1889).

Després de l’esbós, podem passar a pintar amb diferents tipus de pinzells. A part, també hi ha a punt una mena de paleta coberta amb un plàstic (també per fer més fàcil la neteja) i uns ganivets de plàstic, per si volem fer barreges de colors o preparar més pigment. També tenim un drap per netejar els pinzells un cop passats per l’aigua i papers de diaris per no embrutar la taula.

Com que hem de pintar en una sola tela quatre persones, ens dividim les tasques per colors: cadascú pinta una zona i un color diferent. Aquesta obra permet practicar diferents tipus de pinzellades perquè hi ha zones amb pinzellades més petites però molt juntes barrejant colors (típic de l’impressionisme) i altres zones amb pinzellades una mica més grans, menys empastades i no tant puntejades.

Al final, tot i fer una obra en grup, ens queda una imitació de l’obra força bona! Haurem de pensar, però, que la tela s’haurà de deixar assecar uns quants dies.

Per saber sobre la història de la pintura a l’oli: vegeu comentari.

Tremp d'ou

Continuant la sessió anterior, pintem amb tremp d’ou la fusta daurada. Primerament, per preparar el tremp d’ou, haurem d’agafar un ou, petar-lo, i separar-ne la clara perquè només ens interessa el rovell. Després de separar el rovell en un pot, passem a afegir-hi la mida d’un tap de resina Dammar (per dotar-li certa brillantor), una culleradeta d’oli de llinosa (perquè flueixi la pintura) i una mica d’aigua. Barregem la mescla per tal de tenir l’aglutinant pels pigments.

En una paleta, haurem de tenir col·locats uns quants pigments separats entre sí. Aquests seguidament els barrejarem amb una mica d'aigua i la preparació del tremp d’ou (posarem una cullerada del pigment que desitgem x una cullerada de la preparació del tremp d’ou). Haurem de procurar que no caiguin els pigments al pot de l'aglutinant per evitar que es tinyi i l’hàgim de tornar a preparar.

Un cop ja ho tenim preparat tot, agafem un model entre dues persones per poder pintar-lo a la fusta daurada. Nosaltres escollim una obra de Gustav Klimt, un autor que en moltes de les seves obres ja utilitza el daurat, i pintem un fragment de l’obra “L’arbre de la vida”. 

Abans d’agafar els pinzells, però, fem un petit esbós amb llapis. Quan pintem amb els pinzells, haurem de recordar que el tremp d’ou s’ha de pintar amb capes fines i que potser en certes zones la pintura rellisca. Podem agafar un altre instrument (com una tros de canya de bambú, per exemple) per treure pintura en certes zones abans que s'assequi i fer, com en el nostre cas, petits motius decoratius. 

En el treball podem escollir si volem deixar espais no pintats on s’hi pugui apreciar directament el daurat. Nosaltres hem escollit deixar el fons. Un cop sec, hi aplicarem una capa de vernís. 

Aquest és el resultat final!

Per acabar, hem d’esmentar que el tremp d’ou va ser una tècnica ja utilitzada a l’Antiguitat, però sobretot a l'Edat Mitjana (ho veiem, per exemple, en els retaules –com el Frontal de la Verge d’Avià-). Llavors, sovint en les emulsions, també s’hi afegien olis, ceres o goma aràbiga. A partir del Renaixement, però, el tremp d'ou va ser substituït per la pintura a l’oli. [Per saber més sobre aquesta tècnica: vegeu comentaris]

El daurat

En aquesta sessió, aprenem què és un daurat i com fer-lo. Primerament, hem de saber que un daurat normalment és una decoració realitzada amb pa d’or, amb làmines molt fines d’or. Aquest tipus de decoració amb daurat s’ha portat a terme des de l’Antiguitat per la seva bellesa i símbol de luxe. En tenim un exemple en el tro d’or i fusta del faraó Tutankamon. [Per saber més sobre aquesta obra, vegeu comentaris].

Després, aquesta decoració passaria a la iconografia bizantina i després a la de l’Església cristiana medieval com a símbol del poder eclesiàstic i espiritual com passa amb la Madonna Rucellai de Duccio.

Hi ha dos mètodes per daurar: el mordent (procediment gras) i a l’aigua (el que realitzarem i permet superfícies brunyides però per superfícies pensades en anar a l'exterior).

A l’aigua:

Primerament, hem de preparar la fusta on hi enganxarem el pa d’or. Per fer-ho, cal agafar una fusta i pintar-hi capes de cola de conill (una cola de procedència animal, derivada de les proteïnes i preparada hores abans amb aigua i al bany maria) barrejat amb blanc d’Espanya i una altra de bol d’Armènia (que donarà el to rosat) després de corregir i polir les irregularitats del suport un cop sec. Per manca de temps, cal dir que tots aquests procediments no els hem realitzat nosaltres al taller.

Després de que el suport estigui del tot preparat, ja podrem passar a posar el pa d’or damunt de la làmina de fusta. Com que les làmines d’or són tant fines, necessitarem untar-nos les mans del talc i agafar unes pinces per anar col·locant els diversos trossos de làmina que amb un cúter anirem tallant per fer-ne més fàcil l’aplicació.

Seguidament, es tractarà d'untar, amb un pinzell amb cola de conill (posada dins d’un pot amb una mica d’aigua), la zona del suport on després hi volem col·locar el tros de pa d’or per tal que s’adhereixi el material a la fusta. Finalment, amb l’ajuda d’un pinzell pla, aixafarem una mica el pa d’or acabat de col·locar per tal que s’enganxi bé al suport.

Anirem realitzant aquest procediment fins a tenir tota la làmina de fusta coberta de pa d’or, a punt per deixar-ho assecar i per fer el brunyit.

En el brunyit saltaran els trossos de pa d’or que no han quedat ben enganxats per tal que en un altre moment podem tornar a cobrir aquests espais buits. Es tornarà a deixar assecar per fer un segon brunyit per tal que la superfície quedi com la desitgem i a punt per pintar-la amb tremp d’ou en una altra sessió del taller!

Preparem les teles!

Després d’aprendre quatre coses sobre la tela com a suport, passem a preparar les nostres perquè algun dia hi puguem pintar a l’oli. Primerament, agafem la tela (pot ser de lli, però la nostra és de cotó) i un bastidor de fusta, posem la tela damunt del bastidor i la tensem al màxim i, per la part del darrera, la col·loquem bé plegant certes zones de la tela i ho fem aguantar amb grapes.

Seguidament, s’ha de preparar perquè s’hi pugui pintar. Per fer-ho, com que voldrem pintar-les a l’oli, hi pintem, al damunt de la tela amb el bastidor, una capa d’una preparació basada amb 50 grams de caseïna x 1/4litre d’aigua x una cullerada sopera d’amoníac. O sigui, una cola de caseïna.

Ho deixarem assecar i ja tindrem la tela apunt per pintar!

La tela com a suport

En aquesta sessió més teòrica, tractem els aspectes fonamentals de la tela com a instrument de suport pictòric. Comencem amb una mica d’història: sabem que entre el segles XV i XVI va néixer com a suport la tela amb bastidors per a l’escola veneciana i que, al mateix temps, la pintura a l’oli avançava al mateix ritme.
Aquí tenim un exemple d'un oli sobre tela de Tizià (principis s. XVI):  El concert campestre.

Tanmateix, però, tenim documents i referències que abans, a l’Edat Mitjana, ja es preparaven teles (per les processons de les confraries, per exemple) i, fins i tot, tenim fonts de l’Antiguitat que ens parlen que llavors s’utilitzaven teles pintades per decorar escenaris o edificis, sudaris egipcis o de personatges importants...

En tenim un exemple amb el sudari de Carlemany (814):

Així, doncs, molt abans que cap al segle XV entrés la pintura a l’oli procedent d’Holanda, sabem que alguns artistes ja havien provat de pintar sobre tela imitant les tècniques de pintura sobre un altre tipus de suport com podria ser la fusta. Els venecians llavors, volent ocupar més superfície i resoldre problemes d’humitat, van veure que amb les teles i l’oli podrien aconseguir certs avantatges: es podria pintar amb més d’una capa, obres més grans amb un material més transpirable, flexible, més fàcil de transportar, preparar i més econòmic... tot i això, la utilització de la tela com a suport també causaria alguns desavantatges: fongs, oxidació, desgast d’elasticitat, deformacions...

Aquí tenim una tela on es veu l'acció causada dels fongs per la humitat:

Actualment, hi ha diversos tipus de teles: les naturals i les artificials. Les primeres poden ser de procedència vegetal (lli, cotó, cànem, jute...) o animal (com la seda). Les darreres poden ser rayon (cel·lulosa + proteïnes de llet), feta amb la combinació de diferents elements de la natura, o sintètica (derivada dels plàstics).

En aquesta imatge es mostren les teles de cotó (1 i 2), la de cànem (3), de lli (4 i 5) i també la tela de lli imprimada amb acrílics (6).

La tela utilitzada per suport pictòric pot estar fabricada amb diferents tipus de lligaments de l’ordit i la trama que en marcaran la seva estructura. 

Aquests poden ser: tafetà, panamà, sarga, espina de peix... aquests lligaments s’acabaran amb els cosits i, després, a la tela, se li col·locarà bastidors normalment de fusta per mantenir-la rígida i per poder pintar-hi al damunt.

En la sessió següent, prepararem nosaltres mateixos una tela com a suport pictòric. 

Més informació sobre la tela com a suport en el llibre online VALLARQUIDE, A. "La pintura sobre tela: historiografia, técnicas y materiales." http://books.google.es/books?id=yJAfhH1jtEwC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=la+tela+como+soporte&source=bl&ots=irusRSoflQ&sig=ORRCL5S9yzCMp2xTzqqci_SmjEg&hl=es&sa=X&ei=j3O2T-vVM5CS0QWWmZy6Cg&ved=0CGIQ6AEwAw#v=onepage&q=la%20tela%20como%20soporte&f=false