miércoles, 25 de abril de 2012

Fem ceràmica amb una ceramista

En aquesta entrada al blog, m'agradaria explicar més detalladament algunes de les tècniques que ens va ensenyar la ceramista Carme Riu de Martín. A l'entrada anterior ja vaig dir algunes nocions bàsiques d'aquell dia al taller, però em faltava mostrar com treballar amb l'argila:

-Tècnica de la bola: consisteix en agafar un tros d'argila i anar-la modelant fent-ne una bola, després, amb el dit polze es va pressionant el centre fins que queda un forat i el podem anar fent gran depenent de com desitgem que sigui el nostre objecte de ceràmica. Finalment, ho deixarem assecar.



-Tècnica dels "xurros": consisteix en agafar diferents trossets de fang i fer-ne petits xurros que després s'ajunten tots enrotllats damunt de l'altre sobre una superfície plana de fang que abans hem preparat. Finalment també es deixa assecar. 


-Tècnica de les planxes o plaques: s'agafa una part d'argila i s'aplana fent pressió amb un corró, després es pot tallar a la mida que vols i en pots fer més i ajuntar-les.


-Tècnica del torn: aquesta darrera tècnica consisteix en donar forma arrodonida al fang mitjançant un petit instrument: el torn. Hem de pensar que el torn ara és elèctric i pots escollir les velocitats del gir de la màquina (depenent del tipus de força i modelat que hi vulguis fer), però que antigament es movia amb el peu. 
Primerament agafarem un tros de fang ja una mica modelat i el posarem damunt el torn, amb una mica d'aigua, pressió amb els dits i la mà, i paciència, anirem creant i modelant la nostra figura. Anirem humitejant  l'argila amb aigua i, quan estigui la figura acabada, podem fer decoracions amb diferents utensilis i, finalment, tallar-la per sota amb un filferro i separar-la així del torn. Aquesta tècnica és la que necessita més habilitat i pràctica, però dóna molt de joc!


O també podeu mirar aquest vídeo:

martes, 24 de abril de 2012

Fem rajoles de ceràmica

Després d'una sessió al taller on va venir una ceramista professional, la Carme Riu de Martín, a explicar-nos els diferents tipus d'argiles (segons el punt de fusió: pures, refractàries o sedimentàries; o segons els materials que s'hi addereixen per fer ceràmica: refractaris, fundents o colorants) i diverses tècniques i motius decoratius, passem a fer les nostres pròpies rajoles!

La primera rajola que farem, la començarem a fer nosaltres des d'un bon principi. Agafarem l'argila (haurem de tallar el fang de tot el tarro amb un cordill o fil de pescar) i amb un instrument d'amassar i uns regles, que enquadernin i posin recte el tros de fang, l'anirem aixafant. Un cop el fang estigui fi i amb una superfície regular, el tallarem a la mida d'un quadrat, com una rajoleta i el posarem en una fusta perquè no se'ns enganxi amb la taula. Damunt d'aquest fang (molt utilitzat també a les escoles), hi pintarem. Per fer-ho, agafarem pinzells, una mica d'aigua i pigments de color negre, terròs i blanc que ja ens vindran preparats.




Finalment, ho deixarem assecar.



L'altra rajola que farem consistirà en agafar una rajola de ceràmica seca (no cuita) que té ja la superfície blanca d'engalba que s'haurà de decorar sota coberta. Per fer-ho, agafarem pinzells de diferents mides, pigments de diferents colors i aigua per barrejar amb els pigments, culleretes, un plat de plàstic, un model decoratiu de la mateixa mida que la rajola, i un punxó. 
Primerament, agafarem els punxons i col·locarem el full model damunt la rajoleta encaixant-lo, de tal manera que puguem resseguir, damunt d'aquest, el model amb els punxons i que ens quedi marcat per tal de tenir una referència a l'hora de pintar-ho. Hem de tenir en compte que no podem prémer massa sinó ens endurem l'engalba de la superfície.




Traiem el full i passem a preparar els pigments. Agafem el plat i, amb la cullereta, posem una cullerada del pigment que desitgem x una cullerada d'aglutinant que tenim en un pot i hi afegim aigua a la mescla perquè ha de ser força líquid. 





Després, entre dues persones pintem la rajola al nostre gust i en alguns colors- com el to més groguenc- hi afegim més d'una capa perquè es vegi millor (comptant que han de ser fines perquè amb el vernís no se les endugui!).



Un cop pintada la nostra rajola, la posem a coure en un forn petit que tenim al mateix taller.
Quan la rajola ja ha passat per una primera cocció, s'hi posarà una capa de vernís amb un pinzell i sempre amb la mateixa direcció (degut a la manca de temps, no ho farem nosaltres mateixos al taller). Es tornarà a coure, per evitar que el pigment marxi, i finalment ja tindrem la nostra rajola.





Per últim, realitzarem un altre tipus de decoració: l'esgrafiat. Aquest consisteix en, sobre el fang sec (no cuit!), treure, rascant amb diferents utensilis com el punxó (podem seguir la marca del llapis, si és convenient), la superfície engalbada i anar-hi dibuixant de tal manera que es veurà el to marronós de la rajola. 



És un procediment fàcil i ràpid de fer, aquest és el nostre resultat!


lunes, 16 de abril de 2012

El mur com a suport

El mur va ser la primera superfície pictòrica de la història (com podem apreciar en les pintures rupestres –pintades amb aglutinants com la sang, greixos o pedra caliça...-, com les de les Coves d’Altamira, per exemple).




Però no tan sols el mur com a suport s’utilitza en la pedra, sinó també amb tapials, construccions de fibres vegetals i fang, murs d’adob o de totxo cuit. 
Com a suport té tres tipus de procediments pictòrics: al fresc, al sec (posant una pel·lícula de pintura al damunt amb qualsevol procediment pictòric) i el mezzo fresc o sec (procediment mix dels dos, començant al fresc i acabant al sec com solia passar en les pintures romàniques -com la de la imatge-).


En la pintura al fresc no es fa servir aglutinant, sinó que es prepara el suport amb un morter de calç (tret de les pedres calices com les de la imatge) que després s’hi afegeix sorra i, seguidament, quan encara està humit, el pigment. 


Específicament, podem dir que el procés té diverses fases: es rega i es repica la paret per obtenir una humitat justa –la humitat serà un dels principals problemes de la pintura al fresc-; es fa l’arricio amb un remolinador (1 capa de calç i 2 de sorra. Seguidament es fa la corda amb un pigment per marcar la línia de la paret, després les de les figures o les puntate pels contorns i la sinòpia que serà el dibuix preparatori); l’intonaco (1 calç x 1 de sorra. Damunt d’aquest es podrà fer el cartone, que serà el dibuix que voldrem plasmar després sobre el mur; o la quadratura, un paper quadriculat que després el farem i el passarem a escala) i, si cal, l’intonaccino ( 1 de calç).


Després d’aquesta petita introducció, provem de preparar nosaltres el mur com a suport i preparem un morter. Per fer-ho, agafem entre tots una rajola, sorra, calç i aigua que barrejarem amb una espàtula de paleta. 

 Seguidament, mullarem la rajola i hi aplicarem la mescla fent, primer, petites muntanyetes per després escampar-la de forma equitativa per tot el suport. 


Amb l’espàtula ho allisarem. Mentres tot això encara està humit (per falta de temps ja que hauria d’estar una mica més sec), sense cap mena d’aglutinants, agafarem els pigments i els pinzells (sucats amb aigua) i ho pintarem.