Però no tan sols el
mur com a suport s’utilitza en la pedra, sinó també amb tapials, construccions
de fibres vegetals i fang, murs d’adob o de totxo cuit.
Com a suport té tres
tipus de procediments pictòrics: al fresc, al sec (posant una pel·lícula de pintura al damunt amb qualsevol procediment pictòric)
i el mezzo fresc o sec (procediment mix dels dos, començant al fresc i acabant
al sec com solia passar en les pintures romàniques -com la de la imatge-).
En
la pintura al fresc no es fa servir aglutinant, sinó que es prepara el suport
amb un morter de calç (tret de les pedres calices com les de la imatge) que després s’hi afegeix sorra
i, seguidament, quan encara està humit, el pigment.
Específicament, podem dir
que el procés té diverses fases: es rega i es repica la paret per obtenir una humitat
justa –la humitat serà un dels principals problemes de la pintura al fresc-; es
fa l’arricio amb un remolinador (1 capa de calç i 2 de sorra. Seguidament es fa
la corda amb un pigment per marcar la línia de la paret, després les de les
figures o les puntate pels contorns i la sinòpia que serà el dibuix preparatori); l’intonaco (1 calç x 1 de sorra. Damunt d’aquest es podrà fer el cartone, que
serà el dibuix que voldrem plasmar després sobre el mur; o la quadratura, un
paper quadriculat que després el farem i el passarem a escala) i, si cal, l’intonaccino
( 1 de calç).
Després
d’aquesta petita introducció, provem de preparar nosaltres el mur com a suport
i preparem un morter. Per fer-ho, agafem entre tots una rajola, sorra, calç i
aigua que barrejarem amb una espàtula de paleta.
Seguidament, mullarem la rajola i hi aplicarem la mescla fent, primer, petites muntanyetes per després escampar-la de forma equitativa per tot el suport.
Amb l’espàtula ho allisarem.
Mentres tot això encara està humit (per falta de temps ja que hauria d’estar una
mica més sec), sense cap mena d’aglutinants, agafarem els pigments i els pinzells (sucats amb aigua) i ho pintarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario