El gravat el
podríem definir com tota una sèrie de tècniques que permeten estampar una
imatge feta mitjançant un procediment sobre una planxa i fer-ne diverses còpies.
Segons la superfície, el material i el procediment amb el que es fa el gravat, el podem classificar de diferents
maneres: en relleu, al buit (o calcogràfic -amb una planxa de coure-) i en pla (litografia -estampat damunt la pedra- i serigrafia -sobre seda-).
Primerament, veurem el gravat en relleu. Dins d’aquest trobaríem la xilografia, que és una de les tècniques més antigues de la història de l’art: a
la Xina ja s’estampaven vestits des de fa un mil·lenni i al s. XIV ja trobem
arreu d’Europa incisions sobre planxes de fusta. En tenim un exemple amb aquesta xilografia de Sant Narcís.
Normalment se l’anomena
xilografia l’art d’imprimir amb planxes de fusta gravades. Per fer-ho, es fan
servir gúbies, ganivets, martells... que, amb la força de les mans, faran un
buidat (a contrafibra "a contra-testa" o seguint la fibra de la fusta "a testa") del suport amb el dibuix que després s’estamparà.
Seguidament, s’agafarà un corró i s’entintarà la planxa per després realitzar l’estampat en un paper (aquest procediment es podria fer més d’un cop amb diverses tintes de colors). Cal mencionar que la imatge que sorgirà de l'estampació sempre sortirà invertida a la matriu de la planxa.
Seguidament, s’agafarà un corró i s’entintarà la planxa per després realitzar l’estampat en un paper (aquest procediment es podria fer més d’un cop amb diverses tintes de colors). Cal mencionar que la imatge que sorgirà de l'estampació sempre sortirà invertida a la matriu de la planxa.
Una tècnica
més moderna semblant a la xilografia és el linòleum. Nosaltres en realitzem un
al taller, ja que és un material adient per la seva composició, resistència, hipermeabilitat però també per ser tou i fàcil de treballar.
Primerament
agafem un fragment de linòleum que serà la nostra planxa. Damunt d’aquest, fem
un petit esbós amb llapis del dibuix que volem fer i, amb diferents gúbies, anem traient el material fent petites i detallades incisions. Hem de tenir en
compte que aquest material que traiem serà el que després premsat quedarà en
blanc.
Un cop tenim
el linòleum amb els buidats, agafarem tinta i l’escamparem en una paleta amb
una espàtula. Seguidament agafarem un corró i el tintarem amb aquest material.
Passarem el corró per damunt del linòleum unes quantes vegades fins que quedi
tot ell tintat, però procurant que no entri tinta en les zones buides.
Per últim,
agafem la nostra planxa i la passem per la premsa que consisteix en un
tòrcul amb dos corrons. Aquest instrument premsarà el full que posem damunt la planxa de
tal manera que quedarà el full amb l’estampa que hi hem dibuixat.
Finalment ho deixarem assecar i podrem netejar
la planxa de la tinta per si la volem utilitzar en una altra ocasió.
També, abans de fer-ho, podríem tornar a tintar la planxa per fer vàries còpies de l'estampat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario