Gravat calcogràfic

En aquesta sessió al taller, en grups de tres persones, cadascú fa almenys un tipus de gravat diferent per tal de poder veure diversos tipus de procediments. El primer que hem d’esmentar, però, és que farem aquests gravats amb dues planxes de coure que cadascú s’ha comprat i abans ha bisellat amb llimes i les ha netejat (de qualsevol mena de grassa) amb blanc d’Espanya, un raig d’amoníac (fregant-ho amb un raspall) i aigua. 

Els gravats que farem amb aquestes planxes de coure seran gravats al buit o també anomenats calcografia, ja que consisteixen o bé en fer incisions directes a la planxa de coure (també podria ser de zenc, ferro, llautó, acer...) o bé amb la intervenció d’àcids damunt la planxa a través d’un procediment indirecte per la seva acció complementària.

-Primerament, explicarem com hem fet el gravat amb el procediment directe, incidint amb utensilis sobre la planxa directament. Comencem agafant una de les dues planxes de coure i diferents materials com burins, punxons (serà al procediment a punta seca), rascadors o granejadors (a manera negra) per tal de fer diversos tipus d’incisions i textures al gravat. Amb aquests materials, representem a la planxa el dibuix de l’estampa que desitgem. Seguidament, tintarem la planxa amb el mateix procediment que amb el linòleum i farem l'estampa amb la premsa o tòrcul.

-A continuació, un procediment indirecte amb algun àcid: l’aiguafort. L’aiguafort es va inventar el segle XVI i consisteix en, primer, untar de vernís amb un pinzell tota la planxa de coure. Les zones que estiguin envernissades, l’àcid no atacarà.

Després, s'ha d'agafar unes puntes o ratlladors i, quan la capa de vernís està ja força seca, es fan incisions amb burins i punxons amb el dibuix que volem (tret d'un model previ) de tal manera que, en aquelles zones on hauran passat aquests instruments, s’haurà tret el vernís protector i l'àcid s'ho menjarà. 

Seguidament, s’agafarà una cubeta plena d’àcid i s’introduirà la planxa en aquest mordent. La profunditat i el gruix de la línia dependran del temps d'immersió en el mordent, el grau de densitat i la temperatura ambient. Aquí en teniu un esquema del procediment:

Finalment, s'agafarà un full i es posarà damunt la planxa que passarà per la platina metàl·lica per tal que quedi l'estampa que desitgem. [No tenim imatges del resultat final degut a la manca de temps per circumstàncies alienes al taller.]

F. Goya va fer tota una sèrie de gravats a l'aiguafort com, per exemple, El sueño de la razón produce monstruos (1797).

-Un altre procediment indirecte que realitzem al taller és el del vernís tou (inventat en el segle XVIII). Aquest consisteix en escalfar una mica amb un fogonet la planxa de coure. 

Un cop estigui calenta, s'hi passa un vernís tou pel damunt perquè es desfaci i es cobreix tota la planxa amb aquest protector.

Quan està una mica sec, posem sobre la planxa un paper amb el dibuix que volem que surti a l’estampa. Fem el dibuix amb llapis (també pot ser amb ceres) damunt el paper que hi ha sobre la planxa amb el vernís tou (hem de pensar que quedarà a l'inversa de la matriu). Traiem el full i, si el girem, veurem que ens ha quedat marcat allò que hem dibuixat: la pressió del llapis al dibuixar sobre el paper ha fet que el vernís s'enganxés al full.

-Un altre tipus de gravat que es fa al taller es fa amb un esprai de grafit gras de color negre. En aquest procediment hi ha diferents maneres de fer: una d'elles consisteix en retallar amb un full la silueta o les zones que no vols que quedin tintades amb el grafit i col·locar-les a la planxa. Seguidament, ruxes amb l'esprai la planxa de tal manera que, quan treguis els fulls, l'únic que no quedarà tintat seran aquelles zones que estaven tapades i no els hi ha tocat el grafit. Després es posa un paper damunt la planxa ara tintada i hi quedarà plasmada l'estampa. Hem d'esmentar que amb aquest procediment no es fa cap mena d'incisió a la planxa, per tant, seria com un gravat pla. 

Hem de recordar que, a part de tots aquests tipus de gravats que hem fet al taller, també hi ha la serigrafia i la litografia. Tots dos són gravats plans, sense incisions a la superfície del suport, però la serigrafia es caracteritza per transferir la tinta a través d'una malla (o tela) tensada en un marc i la litografia és l'estampació obtinguda a partir d'una matriu de pedra (normalment són planxes de pedra caliça). Aquí un esquema del procés litogràfic:

Per més informació sobre la serigrafia o la litografia o sobre el gravat en general: vegeu comentaris.

Per acabar aquest darrer comentari, m'agradaria deixar constància que, tot i que l'assignatura de Tècniques Artístiques s'hagi acabat, considero que aquest blog no s'ha de deixar tancat sinó fer que tingui continuïtat i em permeti anar descobrint més coses sobre aquest món en el qual ara, de mica en mica, m'he anat introduint. Considero que aquests primers passos que he realitzat han estat del tot gratificants i la causa principal de l'èxit penso que ha estat el fet que haguem pogut experimentar les diferents tècniques que s'han explicat en el taller i, després, divulgar-ho a través d'un recurs tant amè i actual com és un blog. Així doncs, a reveure!