Materials, procediments i tècniques pictòriques

Després d’experimentar amb els materials del dibuix, passem a fer-ho amb els materials, els procediments i les tècniques pictòriques. Primerament, un parell de nocions bàsiques: la pintura es fa amb pigments (element que li dóna color) + aglutinants (element que fixa el pigment) damunt d’un suport. Aquests pigments, segons la procedència, poden ser orgànics (provinents de plantes o animals i poden ser naturals o artificials) o inorgànics (provinents de minerals, naturals o artificials). 

-Pel que fa aquests darrers, als pigments artificials inorgànics, podem trobar: blanc de la calç i el blanc derivat del plom, el verdigrís, el groc de crom o el cinabri, per exemple.

-Els naturals inorgànics: terres, òxids i pedres.

-Dins dels orgànics (o també anomenats “laques” degut a la seva transparència) naturals animals, trobaríem: múrex, la cotxinilla  o el kermes. I els orgànics naturals vegetals tindríem: laca de granza, indigo, rúbia, sang de dragó, safrà o la gomaguta.

-Pel que fa als pigments orgànics artificials, aquests es van inventar per tal d’obtenir una obtenció més fàcil d’alguns dels pigments. Per aquest motiu es fabrica, per exemple, la laca alitzarina.

Al llarg dels anys, ha evolucionat la manera d’obtenir  aquests pigments: s’ha passat a moldre’ls i barrejar amb aigua a la construcció de grans molins que estalvien la feina a mà; i cada cop més s’amplia l’obtenció de pigments artificals.

Seguidament, cal parlar dels diversos procediments pictòrics existents:

-els aquosos: aquests poden ser solucions (gomes vegetals o coles d’animals –com la de conill-) o emulsions (ou, caseïna o polímers).

-els grassos: aquests poden ser olis, ceres o reïnes/resines.

-la calç.

Cal tenir en compte que el diluent dels aglutinants aquosos seria l’aigua. En canvi dels grassos seria l’aiguarràs, per exemple, i de dissolvents les essències.

Pel que fa el suport, aquest ha de donar compatibilitat amb el pigment (ha d’absorbir, ser porós), la planicitat (igualtat en la textura), la flexibilitat i amb el color.

[Per saber més sobre els procediments pictòrics: vegeu comentari]

Finalment... ens posem a l’acció! Passem a posar en pràctica la teoria exposada i deixem que els pinzells corrin amb les nostres mans per acolorir un paper en blanc. Primer, però, hem de fer la barreja per poder obtenir un pigment que s’adhereixi al suport. Per fer-ho, utilitzarem un aglutinant que barrejarem amb aigua: agafem per exemple goma aràbiga, que és un bon aglutinant per tal de fer aquarel·la. En aquest element hi afegim aigua procurant que la proporció dels dos components sigui l’adient per tal de crear un bon aglutinant. Hem de tenir present que, a part de la funció d’adherir el pigment al suport, l’aglutinant també el protegeix de les alteracions atmosfèriques i, en sec, també li proporciona qualitat visual a l’obra.

Per una altra part, tenim els pigments que posteriorment barrejarem amb l’aglutinant creat. Aquests pigments són terres (pigments inorgànics minerals: òxid de ferro, per exemple) majoritàriament, menys el blau que en el nostre cas és pols de tint de roba. Aquests pigments els posem amb una cullereta a la paleta on els barrejarem amb més o menys igual quantitat d’aglutinant per obtenir el color. 

Ara ja ho tenim tot a punt per agafar el model (en aquest cas una fotografia d'una màscara africana) i representar-lo en el full. Hem de tenir en compte que si volem zones amb la pintura més diluïda, només caldrà posar-hi una mica més d'aigua. Aquest és el meu resultat:

Finalment, comentar que també aprenem que, per fer un pastel, es podria utilitzar un aglutinant que es barrejaria i es modelaria amb una quantitat considerable de pigment. Nosaltres, ho provem amb el pigment ocre. Després, es deixaria assecar.