Els utillatges de la pintura i els materials del dibuix

Quan parlem d’art solem referir-nos, normalment, a les obres produïdes per artistes que han plasmat el seu pensament en un suport, que l’han fet material. Tot i això, no podem passar per alt que l’art és fruit d’una techné, d’un seguit de passos amb respectius utensilis que en modificaran i repercutiran l’obra produïda. Per això, primerament convé tenir en consideració tots aquells utensilis que ajuden a projectar i a materialitzar les intencions de l’artista amb un tarannà específic segons les característiques dels instruments. En la primera sessió al taller, doncs, coneixem i experimentem sobre l’utillatge de la pintura. Dins d’aquest gran grup d’instruments, trobarem:

•  Pinzells: són els utensilis més coneguts segurament. Sabem que ja existien a la prehistòria, i que els antics egipcis també els construïen amb pèls d’animals i un pal de fusta. De fet, la fabricació dels pinzells no ha canviat gaire i a l’actualitat encara es fan més o menys iguals com ho explicava, per exemple, Cennino Cennini en El Libro del arte*. Tanmateix, des de la industrialització, aquests són fabricats en cases pròpiament dedicades a la pintura i, com és obvi, els materials han variat. Per exemple: actualment el pèl pot ser d’animal, vegetal o sintètic, i està unit al mànec de fusta amb una goma i una virolla metàl·lica. Depenent de la diferent forma que té el pèl, també tindrem pinzells diferents: els anomenats llengua de gat, els rodons, els marta kolinksi (amb pèl molt fi i punta acabada en punta, especials per aquarel·les i molt ben considerats), els de punta ramificada i quadrats (especials per la pintura en oli), els pinzells orientals, etc. És obvi, per tant, que el tipus de pinzell que s’utilitzarà dependrà de la tècnica, el suport i el procediment que es vulgui emprar a l’obra.

•  Palatina: és com un pinzell més gruixut, de forma plana que serveix per envernissar o preparar diferents tipus de suports, teles o fustes. Semblant a la brotxa, aquesta darrera es distingeix perquè té forma rodona i el nucli és buit de pèl, fet que li permet pesar més i pintar grans dimensions, tal i com se’ns explica en el llibre Materials, procediments i tècniques pictòriques d’A. Pedrola i Font (pàg. 22).
• Espàtules: l’espàtula pròpiament dita és un invent del segle XIX, però abans ja s’utilitzava per netejar, per exemple. N’hi ha de dos tipus: les que tenen un angle (expresses per pintar) o les de paleta.
•  Estapolany: és un instrument que s’utilitza per recolzar el pols mentre es pinta.
• Ganivets de curiositats o cambres de meravelles: durant el segle XVIII va créixer l’afició per col·leccionar rareses (i dins d’aquestes, s’hi inclouen fins i tot pigments) que després es guardaven en aquesta mena d’objectes.
• 
  
• Al llarg de la història s’han escrit diferents tractats de pintura, un d’ells és, per exemple, el de Félibien, arquitecte i historiador francès del segle XVII.

Els materials del dibuix són diferents que els de pintura. Primerament, hem de pensar que, en el dibuix, els materials que es treballen en líquid són diferents que els que es treballen en sec: els primers tenen un pigment més un aglutinant, mentre que els segons necessiten un fixador. Els materials propis del dibuix en sec serien: la punta metàl·lica, el grafit, la sanguina, el carbonet, el conté, el clarió, el llapis color o el guix. Els materials en líquid serien: les tintes, el bistre i la sèpia.

Després d’aquesta part més teòrica, hem passat a ser nosaltres els artistes i, a partir d’un model, hem dibuixat amb els diferents utensilis començant, en aquesta pràctica, pels materials en sec. Hem de tenir en compte que, la representació artística a partir del dibuix, és una de les més antigues de la història i una de les més utilitzades normalment [vegeu més informació sobre la història del dibuix en els comentaris].

Durant aquesta pràctica he realitzat dos dibuixos: el primer amb llapis i carbonet i el segon amb carbonet i grafit.