La
pintura a l’oli es tracta, en el seu conjunt, de la barreja d’oli (en el nostre
cas, aquest aglutinant serà oli de llinosa), els pigments més algun altre
additiu (com els vernissos, per exemple); i de la utilització de l’aiguarràs
com a diluent. Hem de considerar que la pintura a l’oli, per les seves
característiques compositives, té unes propietats diferents que la resta d’aglutinants
perquè s’asseca per oxidació, té un procés lent de secat i la pintura
experimenta canvis un cop eixuta.
En
el taller, la mescla per obtenir la pintura a l’oli ja ens la donen preparada
en diferents plats de plàstic (més fàcils a l’hora de rentar) amb els colors
bàsics (els primaris + blanc i negre) per alleugerar la feina.
Nosaltres només
hem de prepara dos gots: un, l’omplirem amb aigua –per tal de netejar els
pinzells- i hi posarem un col·lador al damunt del got –així la pintura, quan es
netegi el pinzell, quedarà en aquest utensili i no es tenyirà tant l’aigua-; en
l’altre, d’aiguarràs.
Agafarem carbonets per tal de fer un petit esbós a la
tela. El nostre grup escollim fer un paisatge de Van Gogh d’un camp de blat amb xiprés (també un oli sobre tela, 1889).
Després
de l’esbós, podem passar a pintar amb diferents tipus de pinzells. A
part, també hi ha a punt una mena de paleta coberta amb un plàstic (també per
fer més fàcil la neteja) i uns ganivets de plàstic, per si volem fer barreges
de colors o preparar més pigment. També tenim un drap per netejar els pinzells un cop passats per l’aigua
i papers de diaris per no embrutar la taula.
Com
que hem de pintar en una sola tela quatre persones, ens dividim les tasques per
colors: cadascú pinta una zona i un color diferent. Aquesta obra permet
practicar diferents tipus de pinzellades perquè hi ha zones amb pinzellades més
petites però molt juntes barrejant colors (típic de l’impressionisme) i altres
zones amb pinzellades una mica més grans, menys empastades i no tant puntejades.
Al
final, tot i fer una obra en grup, ens queda una imitació de l’obra força bona!
Haurem de pensar, però, que la tela s’haurà de deixar assecar uns quants dies.
Per
saber sobre la història de la pintura a l’oli: vegeu comentari.
Una mica d'història:
ResponderEliminarSegons algunes fonts, la pintura a l'oli té els seus orígens al nord d'Europa. Abans del segle XIII ja es realitzaven pintures murals a l'oli a Anglaterra i a França. La tècnica ja es descriu en un tractat del segle XII. Els germans flamencs Van Eyck, pintors de Flandes, perfeccionaren aquesta tècnica i trobaren un oli transparent, fluid i de bon assecar que millorà el procediment. Per aquest motiu sovint es diu que Jan van Eyck en va ser l'inventor. Tanmateix, ell va ser qui va crear-ne les
bases per a la seva utilització, ja que va passar a fer servir pintura al trem d'ou a començar a experimentar amb altres aglutinants fins que la va substituir per la pintura a l'oli.
Llavors, durant els segles XV i XVI, la pintura a l'oli s'aplicava sobre una primera pintura al tremp. Tanmateix, mica en mica es va anar emprant només amb oli i va anar evolucionant. Al final la pintura a l'oli va gairebé substituir la resta ja que es va anar expandint les zones on s'utilitzava i va anar guanyant poder.